Tag Archives: dubtes

Preocupats per l’adaptació del vostre fill a l’escola?

Preocupats per l’adaptació del vostre fill a l’escola?

El període d’adaptació és el temps que triga un nen a assimilar els canvis produïts en el seu entorn fins que s’acomoda. Quan vosaltres els pares decidiu portar-lo a l’escola, ho feu amb la motivació i la finalitat que s’iniciï en el procés de socialització amb nens i nenes de la mateixa edat. Però l’arribada a l’escola suposa un gran canvi pel nen: es produeix una separació de les persones del seu entorn més immediat, on es movia en un ambient segur i estable…i es troba en un espai, materials molt diferents on entra en relació amb nens i amb adults que no coneix, cosa que li genera inseguretat, nerviosisme, temor…

Vosaltres els pares, també participeu en aquest procés i la vostra actitud és molt important.
Segurament hi haurà sentiments contradictoris , però heu d’estar convençuts dels beneficis que l’escola els aporta i confiar en el personal de la nostra escola ,ja que estem acostumats i sabem com actuar en aquest període d’adaptació. Malgrat que cregueu que amb les vostres paraules es calmaran, pot ser que pugueu transmetre-li un altres missatges amb el llenguatge no verbal ( com cara de preocupació...).

Per nosaltres els docents també és una etapa plena de responsabilitat. El nostre objectiu és que els vostres fills identifiquin l’escola i la relació amb els seus iguals com a promotors de noves experiències i aprenentatges, que els ajudaran a desenvolupar totes les seves capacitats.

Treballarem per crear un ambient càlid i segur i poder aconseguir així el grau més elevat de confiança amb vosaltres i els vostres fills.

A continuació un presento una sèrie d'orientacions que poden ajudar-vos:

  • Oferir a la seva mestra les dades del vostre fill que calgui per conèixer-lo.
    Els dies previs a l’escola, no introduir a casa alteracions de rutines (tornar de viatge, mudança, canvi, d’habitació…).
  • Recomanem que l’assistència al centre es faci de manera contínua, començant amb poques hores i anar gradualment , ampliar l’horari fins a fer l’horari complet de cada nen.
  • Els primers dies serà convenient que el vostre fill porti algun objecte d’aforament de casa , perquè li aportarà seguretat i confiança, l’hi retirarem a poc a poc , ja que l’escola és un lloc per compartir i això pot generar conflictes.
  • És convenient respectar l’horari d’entrada. Els comiats seran afectuosos, però breus, i intenteu evitar gestos de preocupació o pena.
  • Complir l’horari de recollida perquè el nen no se senti abandonat.
  • No li heu de prometre coses que no podeu complir “compro el pa i vinc a recollir-te”, serà enganyar-lo i perdrà la confiança dipositada en nosaltres.
  • Escoltar els nostres consells us donarà tranquil·litat.

Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.

Anca Raluca Bonca Ungur

Preocupats per com viatjar en el cotxe amb el bebe ??

Preocupats per com viatjar en el cotxe amb el bebe ??

Resumeixo un escrit d’un pare d’un alumne que tenim a l’escola, a qui li vull donar les gracies per la valuosa informació que ens va proporcionar per aquest article.

Per la seva feina, esta cada dia implicat amb accidents de transit i molt ben informat. Aquí ho teniu amb paraules textuals:

Fins als 3 anys o 4 anys, és molt arriscat i perillós portar un bebè amb un sistema de retenció que vagi en direcció de la marxa, per molt bona que sigui la marca de la cadireta … .. És perillosíssim pel nadó … 

Les conseqüències d’un impacte frontal o posterior a més de 50km / h, i amb el bebè en el sentit de la marxa, poden ser mortals o amb lesions medul·lars molt greus per al petit, a causa de la brusca desceleració i desplaçament violent del cap, cap endavant, la qual cosa podria generar greus lesións a nivell cervical i en conseqüència a la medul·la òssia.

 

Sé que els pares volen el millor per als seus fills, i estic segur que molts d’ells els porten així per desconeixement, i per aquest motiu que crec que estaria bé que algú els donés un consell. Aquí ni ha més informació si voleu llegir: http://acontramarcha.com/?page_id=147

A manera de referència i informació, adjunt un vídeo. Així us podeu fer una idea del problema que comento:

Espero que sigui de molta utilitat per vosaltres aquesta informació.

Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.

Anca Raluca Bonca Ungur

Que ens espera a començar a P3?

Que ens espera a començar a P3?

Per a molts infants l’entrada al “cole” suposa la primera separació física i afectiva de la seva família.

Pels infants que vénen d’una escola bressol, és un canvi , en trobar-se amb un col·legi més gran, amb més alumnes a la classe. De cop i volta, són els més petits del col·legi, quan a la “guarderia”, eren els més grans.

Tant pels uns com pels altres, anar a l’escola vol dir adaptar-se a un nou espai, tenir més companys, conèixer uns altres adults. Per això necessiten un ambient càlid i segur per poder afrontar el coneixement gradual del medi i adquirir les eines que els permetin accedir-hi.
Pels nens i nenes que no dominen la llengua que es parla a la nova escola, s’hi afegeix una altra novetat: una llengua nova que no la compren i no la pot parlar.

La cosa més dolorosa pels infants ,és: separar-se de la seva família i el seu entorn on se senten segurs. Aquesta separació els hi pot provocar: sentiments d’inseguretat, inquietud, intranquil·litat…

És normal que protestin davant de la seva nova situació, que la rebutgin i que és rebel·lin. Sovint s’enrabiaran, faran rebequeries… També poden manifestar i exterioritzar aquests sentiments amb plors, en alguns casos amb pèrdua de la gana, tornant-se a fer pipí a sobre, algun trastorn del son…

L’adaptació és més fàcil, quan vosaltres , els pares, els hi transmeteu confiança cap a l’ escola.
Explicar-los : que s’ho passaran bé, tindran nous amics, jugaran, etc. I sobretot que no us vegin cara de preocupació. Els infants perceben de seguida la vostra inquietud, i això no els hi ajuda gens.
Intenteu (ja se que és difícil), posar cara de contents quan aneu a l’escola al matí ,i sobretot al moment de acomiadar-vos, que els vostres fills , us vegin tranquils i somrient.

Se, que aquesta inquietud , la teniu sobretot, els pares i mares principiants .És normal, perquè és una situació nova per tota la família!
Penseu en nosaltres , els adults quan canviem de feina. També ens hem d’acostumar als nous companys, la rutina de cada empresa, el lloc de treball, etc. Doncs als infants , els hi passa alguna cosa semblant.

Cada nen/nena, necessita el seu temps per adaptar-se a l’escola, la durada pot variar d’uns nens a uns altres. Alguns s’hi trobaran bé de seguida, des del primer dia, a d’altres els costarà més i pot durar unes setmanes. En ambdós casos és normal.
Se que a molts de vosaltres , que el vostre fill/ filla ha anat a “guarderia”, ús preocupa el tema de la comunicació amb l’escola. Durant són petits, a l’escola bressol, la comunicació a través de les agendes, on ho teniu tot apuntat, i a més la comunicació verbal de cada dia amb la mestra, ús dóna molta tranquil·litat. Cosa que quan aniran a l’escola, ja no serà el mateix.

Ja no tindran agendes, i la comunicació , serà diferent. Però , heu d’estar tranquils, perquè a poc a poc ,els vostres fills us poden explicar més coses. Seran més grans, i cada vegada s’expressaran més, i us podran explicar: que han dinat, si han estat contents , etc.

L’adquisició de l’autonomia personal , abans d’anar a l’escola és molt important, i els hi donen molta seguretat. Per això, us aconsello, que feu tots els canvis més importants abans de començar al setembre l’escola.
Com per exemple: canviar d’habitació, de llit, treure el xumet ( com a mínim durant el dia).
Si no l’heu fet encara, heu de pensar a fer-lo perquè som el mes de maig, i no queda gaire fins a setembre. Un altre cosa molt important de tenir en compte: Només es pot fer un canvi a la vegada.

Cada canvi necessita fer-se d’un amb un, i només quan un estigui assimilat, començar per un altre.

Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.

Anca Raluca Bonca Ungur