Pels infants que vénen d’una escola bressol, és un canvi , en trobar-se amb un col·legi més gran, amb més alumnes a la classe. De cop i volta, són els més petits del col·legi, quan a la “guarderia”, eren els més grans.
Tant pels uns com pels altres, anar a l’escola vol dir adaptar-se a un nou espai, tenir més companys, conèixer uns altres adults. Per això necessiten un ambient càlid i segur per poder afrontar el coneixement gradual del medi i adquirir les eines que els permetin accedir-hi.
Pels nens i nenes que no dominen la llengua que es parla a la nova escola, s’hi afegeix una altra novetat: una llengua nova que no la compren i no la pot parlar.
La cosa més dolorosa pels infants ,és: separar-se de la seva família i el seu entorn on se senten segurs. Aquesta separació els hi pot provocar: sentiments d’inseguretat, inquietud, intranquil·litat…
L’adaptació és més fàcil, quan vosaltres , els pares, els hi transmeteu confiança cap a l’ escola.
Explicar-los : que s’ho passaran bé, tindran nous amics, jugaran, etc. I sobretot que no us vegin cara de preocupació. Els infants perceben de seguida la vostra inquietud, i això no els hi ajuda gens.
Intenteu (ja se que és difícil), posar cara de contents quan aneu a l’escola al matí ,i sobretot al moment de acomiadar-vos, que els vostres fills , us vegin tranquils i somrient.
Cada nen/nena, necessita el seu temps per adaptar-se a l’escola, la durada pot variar d’uns nens a uns altres. Alguns s’hi trobaran bé de seguida, des del primer dia, a d’altres els costarà més i pot durar unes setmanes. En ambdós casos és normal.
Se que a molts de vosaltres , que el vostre fill/ filla ha anat a “guarderia”, ús preocupa el tema de la comunicació amb l’escola. Durant són petits, a l’escola bressol, la comunicació a través de les agendes, on ho teniu tot apuntat, i a més la comunicació verbal de cada dia amb la mestra, ús dóna molta tranquil·litat. Cosa que quan aniran a l’escola, ja no serà el mateix.
A partir dels dos anys complerts, és un bon moment per treure el bolquer al vostre fill/filla.
Ara com ve el bon temps, és una bona època. També es pot fer a l’hivern però és més feina, perquè cada vegada que es fan pipi, s’ha de canviar més roba, que no pas ara a l’estiu.
Abans de començar a treure els bolquers, s’ha de començar a acostumar a l’infant a l’orinal o a l’adaptador del wàter. Cada dia abans de banyar-lo, podem assentar-lo cinc minuts, amb alguna cosa que el distregui. Si per casualitat fa pipí ¡genial!, i sinó, no passa res.
Per començar a treure el bolquer és millor començar un cap de setmana, així ho tindreu més controlat.
Al matí en aixecar-se li traieu el bolquer, i ja només el portarà per dormir la migdiada o a la nit.
Tota l’estona que estigui despert/ desperta, anirà sense bolquer. NO caieu en l’error de fer servir els bolquers tipus calcetes per anar pel carrer, a no ser que sigui imprescindible. Amb aquesta calceta – bolquer, és com si portes el bolquer, no ajuda res, els sol confondre!
S’ha de posar el nen/ nena a fer pipi , a l’orinal o al vàter (amb adaptador), cada mitja hora, o, com a molt al cap de 40 minuts. És molt important: si el nene o nena ,diu que no, no obligar-lo/ obligar-la!!! Intenteu incentivar-lo/-la amb: llegir un compte, o amb alguna cosa que sabeu que i agrada ,perquè vulgui seure a l’orinal.
No espereu que en dos dies us demani a fer pipi al vàter!! Pot ser que trigui dues setmanes, fins a dos mesos en demanar-lo. Heu de ser constants en posar-lo/ posar-la a l’orinal.
Ni hi ha molts nens/ nenes que amb bolquer fan moltes caques al dia. Això, després de treure-li el bolquer ja no passarà. Faran menys caques al dia, que abans, perquè s’aguanten més.
Sobretot el molt important: si està tres dies sense fer caca (o més dies), posar un supositori de glicerina perquè la fes. Si aguanta més dies, sortirà molt dura, i li farà mal. Això li pot provocar por a l’hora de fer caca, i poden associar: caca- dolor, i costarà molt més per oblidar-se del dolor.
Els primers dos dies són els pitjors! És quan més pipis es fan a sobre. Primer dia, es pot fer, fins a deu vegades, però no desespereu!! Cada vegada anirà a menys això.
És molt important que en el moment que faci el seu primer pipi o caca a l’orinal, felicitar-lo/ felicitar-la, i donar-li un petit incentiu( podria ser un “la casitos”). Els premis funcionen molt bé!! Fins que hagi agafat l’hàbit, podeu donar-li premi, cada vegada que fa pipi o caca a l’orinal. Després , quan arribi el moment que ho demani sol/ sola, se li explica que ja és molt gran, i no necessita un “la casitos “ ( premi) cada vegada.
Una de les coses molt importants que heu de tenir en compte és: No renyar-la / renyar-lo!!!, quan s’ho fa a sobre. Li dieu les primeres vegades, de bones maneres que el pipi i la caca es fa al vàter, i després ja no cal dir-li res. Ells ja ho saben!! Són molt llestos/ llistes!!! És molt important que no us vegin alterats o enfadats, perquè s’han fet pipi a sobre!!
Ni hi ha nens / nenes que veuen, que en fer-se pipi a sobre, criden l’atenció dels pares, i els pares estan més per ells (cosa que és veritat). Això es pot degenerar en el fet que comencen a fer-se a sobre expressament, per cridar-vos l’atenció.
Per això és molt important prendre una actitud de calma, com si passa res, que no us vegin enfadats.
Si detecteu que us passa això, cada vegada que heu de canviar-la/canviar-lo de roba, no li dieu absolutament res. El/ la canvieu sense mirar-lo/ mirar-la als ulls (que no ni hi hagi contacte visual directe). D’aquesta manera, veuran en què fer-se pipi a sobre no aconsegueix més atenció, sinó al contrari. No aconsegueix cap tipus d’atenció. Amb el temps, deixarà de fer-se aposta.
A vegades amb l’arribada d’un germanet petit a casa, o quan van al cole a setembre, els nens/ nenes poden tenir una regressió, i comencen a fer-se el pipi a sobre, quan ja ho portaven molt bé.
És perquè es troben insegurs, i necessiten més atenció. En aquests casos, és quan heu de mantenir la calma, i no renyar-los/ renyar-les, canviar- los de roba sense dir absolutament res, que no us vegin enfadats. Veuran que fer-se pipi a sobre no criden la vostra atenció, i a poc a poc no ho tornaran a fer.
Un alta cosa molt important de tenir en compte: Només es pot fer un canvi a la vegada.
El que no es pot fer és: treure bolquer, canviar d’habitació, canviar el llit, treure el xumet…. al mateix temps. Mai no es pot fer això.
Cada canvi necessita fer-se d’un amb un, i només quan un estigui assimilat, començar per un altre.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Moltes mamàs i papàs en la recta final del embaràs tenen molts dubtes, com per exemple:
Quin carretó hagi de comprar pel bebè?
Quina roba hagi de comprar?
Quanta?……………………
Per escollir un carro penseu, que el farà servir màxim un any i mig. En quan comenci a caminar, li haureu de comprar un altre carro mes lleuger i fàcil de maniobrar.
Generalment els carros que us ofereixen a les botigues, son: grans, pesen molt, difícil de desplegar, difícil de portar-los pel carrer, a vegades no entren per les portes per la mida, giren difícil, etc. Heu de ser pràctics i comprar alguna cosa , no molt cara ( perquè la vida útil es molt curta), i que sigui fàcil de manipular.
Lo últim en cadires de cotxes son unes que porten com un airbag davant per protegir el bebè de coll cap avall . Son les millors! Ni ha una marca molt bona:Cybex
En quan la roba, us aconsello que compreu dues mudes per anar al hospital, i res mes. Es millor comprar sobre la marxa, en el moment que necessiteu algo.
Se que es molt temptador comprar cosetes, que penseu que les fareu servir…
Per experiència, no fareu servir el 50% d’elles.
Moltes vegades la roba es queda petita de seguida, i no tindreu temps de posar-la.
Joguines, tampoc aconsello que compreu. Es queden allà, i no juguen amb elles. A vegades s’entretenen mes en jugar amb la capsa i l’envoltori que amb les joguines.
Biberó , tampoc cal comprar abans. Ja ho veureu al moment. Van molt be els biberons que tenen a dintre el sistema per no empassar-se l’aire ( anticolics). Es possible, que haureu de comprar varies marques, fins que doneu amb el que realment li va be.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Darrers comentaris